17. La meva esposa no aguanta el meu alèi faig fàstic als meus propis germans.
18. Fins els marrecs em menyspreen:quan provo d’alçar-me, es burlen de mi.
19. Em detesten els millors amics,els qui més m’estimaven em giren la cara.
20. Només tinc la pell i l’os,faig cara de mort en vida.
21. Tingueu pietat de mi, amics meus,que la mà del Senyor m’ha colpejat!
22. Per què em perseguiu com Déu em persegueix?¿Encara no m’heu masegat prou?
23. Tant de bo que les meves paraules quedessin escrites,gravades en una inscripció,
24. fixades amb cisell d’aceri resseguides amb plom,entallades per sempre a la roca!
25. Però jo sé que el meu defensor viui que a la fi s’alçarà de la pols.
26. I, després que m’arrenquin la pelli em quedi sense carn, jo contemplaré Déu.
27. Jo mateix el contemplaré,el veuran els meus ulls, no els d’un altre:el meu cor se’n deleix dintre meu.