7. La pena apaga els meus ulls,no sóc més que l’ombra de mi mateix.
8. Els homes respectables n’estan tots sorpresos,la gent d’ordre em retreu de ser un impiu.
9. Però el qui és just manté la seva ruta,el qui té les mans netes augmenta el coratge.
10. Veniu, doncs, veniu tots vosaltres!No trobo ningú que sigui savi!
11. Els meus dies van passant,els meus plans i esperances s’esvaeixen.
12. ¿Preteneu que la nit sigui dia?¿Voleu fer creure que la llum s’acosta,quan de fet arriba la tenebra?
13. Espero viure al país dels morts,estendre el meu jaç a la fosca.
14. Dic al sepulcre: «Ets el meu pare!»I als cucs: «Sou per a mi mare i germanes!»
15. On és, doncs, la meva esperança?Qui en pot veure una espurna?
16. Ella baixa amb mi al país dels morts,caiem plegats a la pols.