Antic Testament

Nou Testament

Job 16:7-19 Bíblia Catalana Traducció Interconfessional (BCI)

7. Ara Déu m’ha deixat abatut,m’ha pres els qui m’envoltaven,

8. m’ha marcat la cara d’arruguesque testimonien contra mi,i el cos, aflaquit, m’acusa.

9. El seu enuig m’esquartera,m’empaita amb cruixit de dents,em clava uns ulls d’enemic.

10. La gent s’aplega contra mi,m’humilia amb insults i bufetades.

11. Déu m’ha lliurat als perversos,m’ha llançat a les mans dels malvats.

12. Jo vivia tranquil i m’ha sacsejat:m’ha agafat pel clatell, m’ha desconjuntat.M’ha convertit en un blanc

13. i tira contra mi les seves fletxes.Em forada les entranyes sense pietati escampa el meu fel per terra.

14. Em fereix i em torna a ferir,com el guerrer que enfonsa un mur.

15. No em trec de damunt la pell el vestit de saci enfonso el front a la pols.

16. Els plors m’han encès la cara,en els meus ulls ronda l’ombra de la mort.

17. Però jo no tinc les mans brutes de violència,i la meva pregària és pura!

18. Oh terra, no amaguis la meva sang!Que el meu clam no trobi refugi!

19. Ara tinc al cel un testimoni,un que parla allà dalt a favor meu.

Llegir capítol complet Job 16