1. Job va replicar:
2. De coses així, n’he sentides massa:no es pot aguantar el vostre consol.
3. Quan acabareu de dir coses sense solta?Què us obliga a replicar-me?
4. Si us trobéssiu en el meu cas,jo també parlaria com vosaltres:us faria un gran sermómovent, comprensiu, el cap.
5. Us consolaria amb bones paraules,m’afanyaria a dar-vos conhort.
6. Però si parlo, continuo sofrint,i si callo, què m’estalvio?
7. Ara Déu m’ha deixat abatut,m’ha pres els qui m’envoltaven,
8. m’ha marcat la cara d’arruguesque testimonien contra mi,i el cos, aflaquit, m’acusa.
9. El seu enuig m’esquartera,m’empaita amb cruixit de dents,em clava uns ulls d’enemic.
10. La gent s’aplega contra mi,m’humilia amb insults i bufetades.
11. Déu m’ha lliurat als perversos,m’ha llançat a les mans dels malvats.
12. Jo vivia tranquil i m’ha sacsejat:m’ha agafat pel clatell, m’ha desconjuntat.M’ha convertit en un blanc
13. i tira contra mi les seves fletxes.Em forada les entranyes sense pietati escampa el meu fel per terra.
14. Em fereix i em torna a ferir,com el guerrer que enfonsa un mur.
15. No em trec de damunt la pell el vestit de saci enfonso el front a la pols.