Antic Testament

Nou Testament

Job 14:8-17 Bíblia Catalana Traducció Interconfessional (BCI)

8. Fins si l’arrel envelleix a la terrai la soca queda morta a la pols,

9. l’arbre que ensuma l’aigua rebrota,treu branques com un plançó.

10. Però l’home mor i s’esvaeix.On fa cap, doncs, quan expira?

11. L’aigua podria sortir de la mar,i els rius escolar-se i quedar secs,

12. però l’home no s’alçarà de la tomba.Primer s’acabarà el cel abans que ell es desperti,abans que es desvetlli d’aquest son.

13. Tant de bo que m’amaguessis al país dels mortsfins que passés el teu enuig,i que fixessis un temps per a recordar-te de mi!

14. Però, ¿pot un mort tornar a la vida?Jo suportaria un temps de feixuguesafins que m’arribés el relleu!

15. Em cridaries, i jo et respondria,miraries amb afecte l’obra de les teves mans.

16. Ni que ara comptis els meus passos,llavors no et fixaries en els meus pecats:

17. tancaries dins un sac la meva falta,amagaries la meva culpa.

Llegir capítol complet Job 14