10. Però l’home mor i s’esvaeix.On fa cap, doncs, quan expira?
11. L’aigua podria sortir de la mar,i els rius escolar-se i quedar secs,
12. però l’home no s’alçarà de la tomba.Primer s’acabarà el cel abans que ell es desperti,abans que es desvetlli d’aquest son.
13. Tant de bo que m’amaguessis al país dels mortsfins que passés el teu enuig,i que fixessis un temps per a recordar-te de mi!
14. Però, ¿pot un mort tornar a la vida?Jo suportaria un temps de feixuguesafins que m’arribés el relleu!
15. Em cridaries, i jo et respondria,miraries amb afecte l’obra de les teves mans.
16. Ni que ara comptis els meus passos,llavors no et fixaries en els meus pecats:
17. tancaries dins un sac la meva falta,amagaries la meva culpa.
18. Les muntanyes cauen i s’esberlen,les roques llisquen del lloc on són,
19. l’aigua es menja les pedresi obre córrecs als camps.Així desfàs l’esperança de l’home.
20. El destrosses per sempre i se’n va,el desfigures i el llances fora.
21. Si els seus fills són honorats, no ho sabrà mai;tampoc no sabrà si els humilien.
22. Només sent el seu dolor,només plany la pròpia sort.