1. L’home neix de les entranyes de la mare,viu un instant i s’atipa de neguits.
2. S’obre com les flors i es marceix,passa com una ombra i no s’atura.
3. Però tu no deixes de sotjar-lo.I a mi em fas acudir al teu judici.
4. Qui trobaria res de puren el qui neix impur?Ningú!
5. Si ets tu qui fixes els dies de l’homei el nombre dels seus mesosi li marques una fita que no pot ultrapassar,
6. deixa’l viure tranquilfins que acabi la jornada.
7. L’arbre conserva una esperança:si el tallen, torna a brotar,no para de treure llucs.
8. Fins si l’arrel envelleix a la terrai la soca queda morta a la pols,
9. l’arbre que ensuma l’aigua rebrota,treu branques com un plançó.
10. Però l’home mor i s’esvaeix.On fa cap, doncs, quan expira?
11. L’aigua podria sortir de la mar,i els rius escolar-se i quedar secs,
12. però l’home no s’alçarà de la tomba.Primer s’acabarà el cel abans que ell es desperti,abans que es desvetlli d’aquest son.
13. Tant de bo que m’amaguessis al país dels mortsfins que passés el teu enuig,i que fixessis un temps per a recordar-te de mi!
14. Però, ¿pot un mort tornar a la vida?Jo suportaria un temps de feixuguesafins que m’arribés el relleu!
15. Em cridaries, i jo et respondria,miraries amb afecte l’obra de les teves mans.