1. Job va replicar:
2. Sou ben bé uns pous de ciència!Amb vosaltres morirà la saviesa!
3. Però jo també tinc seny, com vosaltres;no em considero pas més ximple.¿Qui no coneix arguments com els vostres?
4. Sóc la riota dels amicsquan clamo al Déu que abans sempre em responia:un home just i honrat és la riota!
5. «Trepitgeu el desventurat!»,crida la gent que viu tranquil·laperò fa caure els qui trontollen.
6. Cert, són segures les coves dels lladres,estan tranquils els qui provoquen Déui els qui volen utilitzar-lo.
7. Pregunta, doncs, a les bèsties i t’instruiran,o bé als ocells, i seràs instruït.
8. Parla amb la terra i aprendràs,t’ho explicaran els peixos de la mar.
9. ¿Qui no sap, d’entre tots ells,que «és la mà del Senyor qui ho ha fet»?
10. Ell té a la mà tots els viventsi l’alè de tots els homes.
11. Diu el proverbi: «L’oïda distingeix paraules,com el paladar un bon plat.
12. Les persones grans tenen seny,en els vells hi ha experiència.»
13. Però és en Déu que hi ha consell i intel·ligència,la saviesa i el poder per a actuar.
14. Allò que ell ensorra, ja no es restaura;a l’home que ell tanca, ningú no l’obre.
15. Reté les aigües i ve la secada,les deixa lliures i capgiren la terra.
16. Són d’ell la força i l’encert;té a la mà el seduït i el seductor.
17. Fa divagar els consellersi embulla el parer dels jutges.
18. Treu l’autoritat als reisi els faixa amb roba d’esclau.
19. Fa divagar els sacerdotsi abat els qui sempre manen.
20. Treu la paraula als grans oradorsi lleva el seny als ancians.
21. Deshonra la gent il·lustrei deixa indefensos els valents.
22. Treu a la claror el cor de les tenebres,fa sortir a la llum la fosca de la mort.
23. Engrandeix les nacions, i després les aniquila;eixampla els pobles, i més tard els deporta.
24. Fa perdre el seny als dirigents,els esgarria per un desert sense camins:
25. van a les palpentes, sense llum,els fa tentinejar com embriacs.