13. Perquè, des dels petitsfins als més grans,tots van darrere de guanys injustos;des del profeta fins al sacerdot,tots són uns estafadors.
14. Aviat troben remeiper a la ferida del meu poble.Li diuen: “Tot va bé, tot va bé”,quan res no va bé!
15. El seu comportament és detestablei han hagut d’avergonyir-se’n,ells que no s’avergonyeixen de resi desconeixen el rubor.Doncs bé, cauran igual que els altres,ensopegaran a l’hora del càstig.»Ho diu el Senyor.
16. Això us recomana el Senyor:«Atureu-vos a mirar per on aneu,pregunteu, entre els camins fressats,quin és el bo.Seguiu-lo i trobareu repòs.Però ells responen:“No el seguirem!”
17. Us he posat sentinelles que criden:“Escolteu els tocs d’alerta!”Però ells diuen:“No els volem escoltar!”
18. Doncs bé, nacions, escolteu;població del món,sàpigues què els espera!
19. Escolta, oh terra!Faré caure el desastredamunt aquest poble:serà el fruit d’allò que maquinen.No escolten les meves paraules,menyspreen els meus advertiments.
20. Què n’haig de fer jo,de l’encens de Saba,del jonc olorós portat de lluny?No m’agraden els vostres holocaustos,els vostres sacrificis em desplauen.
21. Això anuncia el Senyor:Faré ensopegar aquest poblei cauran alhora pares i fills,moriran junts veïns i companys.»
22. Això us fa saber el Senyor:«Ve un poble del país del nord,a la llunyania es desvetllauna gran nació.
23. Empunyen l’arc i els dards,són cruels, no tenen pietat;bramulen com les onades de la mar,cavalquen sobre corsers;formen en ordre de batalla,com un sol home,contra tu, ciutat de Sió.»
24. Quan sentim aquesta nova,ens fallen les forces;estem oprimits d’angoixa i de dolorcom la dona quan infanta.
25. No sortiu al camp,no aneu pels camins:l’enemic té l’espasa a la màhi ha terror pertot arreu.
26. Gent del meu poble,vestiu-vos de sac en senyal de dol,rebolqueu-vos a la cendra,ploreu com per un fill únic;que sigui ben amargala vostra complanta,perquè el devastadorens caurà de sobte al damunt.
27. «T’he fet torre inexpugnableenmig del poble,perquè examinis la seva conducta.
28. Tots són rebels entre els rebels,marxants de calúmnies,bronze i ferro en lloc de plata;tots plegats, moneda falsa.
29. Bufa la manxa,el foc consumeix el plom;però, ni que ho vulguis refinar del tot,no elimines les escòries.
30. En diran plata de rebuig,perquè el Senyor els ha rebutjat.»