9. ¿No haig de demanar comptesper tot això?A un poble com aquest,¿no li haig de donarel que es mereix?Ho dic jo, el Senyor.
10. Pugeu pels marges de la vinyai devasteu-la, però no la destruïu;arrenqueu-li les sarments,que no són pas meves.
11. La gent d’Israel i la gent de Judàm’han arribat a trair.Ho dic jo, el Senyor.»
12. Aquest poble ha renegat del Senyor.Ha dit: «Ell no és res.No ens passarà cap desgràcia,no ens tocaran l’espasa ni la fam.
13. Els profetes no pesen més que el vent.El Senyor no els ha parlat.Que les seves amenacesrecaiguin damunt d’ells!»
14. Doncs això anuncia el Senyor,Déu de l’univers:«Ja que vosaltres parleu així,les paraules que li he fet pronunciarseran un foc devorador,i aquest poble serà la llenya.
15. »Gent d’Israel,faig venir contra vosaltresuna nació llunyana.Ho dic jo, el Senyor.És una nació perdurable,una nació antiga:tu no entens la seva llengua,no saps el que diu.
16. Són guerrers implacables:les seves fletxes escampen la mort.
17. Et devoraran el pa i la collita,mataran els teus fillsi les teves filles,devastaran els teus ramatsde vaques i ovelles,t’arrasaran les figueres i les vinyes.Tu confies en les ciutats fortificades:ells les destrossaran espasa en mà.
18. »Tanmateix, tampoc en aquells dies no vull destruir-vos del tot. Ho dic jo, el Senyor.
19. I si pregunten: “Per què ens ha fet tot això el Senyor, el nostre Déu?”, tu respon-los en nom meu: “Ja que heu abandonat el Senyor i heu servit déus estrangers a la vostra terra, ara us toca de servir gent estrangera en una terra que no és la vostra.”»
20. «Anuncieu això a la gent de Jacob,que ho sàpiguen a Judà!
21. Escolta bé això que et dic,poble insensat, incapaç de comprendre:Teniu ulls, però no hi veieu,orelles, però no hi sentiu.
22. Veig que no em temeu.Us ho dic jo, el Senyor.Veig que no tremoleu davant meu.Jo he posat la sorraper frontera del mar,i el mar no la traspassa.És una llei perpètua.Les onades s’agitenperò no poden res,bramulen però no passen enllà.
23. En canvi, aquest pobleés rebel i indòcil:s’allunya, se’n va.
24. No pensen dintre d’ells:“Venerem el Senyor, el nostre Déu,que, quan n’és el temps,dóna les pluges de tardori de primavera,i que té un moment assignatper a la sega.”
25. »Les vostres culpesdestorben tot això,els vostres pecatsus priven d’aquests béns.
26. »Entre el meu poblehi ha homes dolents:cada un espia,quiet com un ocellaire;preparen el filat com caçadors,paren trampes per agafar-hi homes.