1. «Aneu pels carrers de Jerusalem, mireu i comproveu,busqueu per les seves places:si hi trobeu algúque obri amb justícia,que cerqui la veritat,la ciutat obtindrà el meu perdó.
2. Fins i tot quan juren per la meva vida,juren en fals.»
3. Senyor, tu vetlles per la veritat.Els has malferit, i no se’n senten;els has destrossat,i no volen aprendre la lliçó:la seva cara és més dura que la roca,no volen penedir-se.
4. Jo pensava:«Aquests són els més miserables,els qui desvariegen perquè no sabenquè vol el Senyor,què espera d’ells el seu Déu.
5. Aniré a parlar als de més amunt;aquests sabran què vol el Senyor,què espera d’ells el seu Déu.»Però tots ells havien trencatels lligams,s’havien llevat el jou.
6. Per això el lleó de la selvaels atacarà,els trossejarà el llop de l’estepa;un lleopard espia les seves vilesi destrossa tothom qui en surt;han acumulat infidelitats,han amuntegat apostasies.
7. «Com t’ho podria perdonar,Jerusalem?Els teus fills m’han abandonati juren pels qui no són déus.Després que els he saciat,cometen adulteri;es precipiten a les casesde prostitució.
8. Com cavalls que anessin moguts,sense fre,renillen darrere la dona del veí.
9. ¿No haig de demanar comptesper tot això?A un poble com aquest,¿no li haig de donarel que es mereix?Ho dic jo, el Senyor.
10. Pugeu pels marges de la vinyai devasteu-la, però no la destruïu;arrenqueu-li les sarments,que no són pas meves.
11. La gent d’Israel i la gent de Judàm’han arribat a trair.Ho dic jo, el Senyor.»
12. Aquest poble ha renegat del Senyor.Ha dit: «Ell no és res.No ens passarà cap desgràcia,no ens tocaran l’espasa ni la fam.
13. Els profetes no pesen més que el vent.El Senyor no els ha parlat.Que les seves amenacesrecaiguin damunt d’ells!»
14. Doncs això anuncia el Senyor,Déu de l’univers:«Ja que vosaltres parleu així,les paraules que li he fet pronunciarseran un foc devorador,i aquest poble serà la llenya.
15. »Gent d’Israel,faig venir contra vosaltresuna nació llunyana.Ho dic jo, el Senyor.És una nació perdurable,una nació antiga:tu no entens la seva llengua,no saps el que diu.
16. Són guerrers implacables:les seves fletxes escampen la mort.
17. Et devoraran el pa i la collita,mataran els teus fillsi les teves filles,devastaran els teus ramatsde vaques i ovelles,t’arrasaran les figueres i les vinyes.Tu confies en les ciutats fortificades:ells les destrossaran espasa en mà.
18. »Tanmateix, tampoc en aquells dies no vull destruir-vos del tot. Ho dic jo, el Senyor.
19. I si pregunten: “Per què ens ha fet tot això el Senyor, el nostre Déu?”, tu respon-los en nom meu: “Ja que heu abandonat el Senyor i heu servit déus estrangers a la vostra terra, ara us toca de servir gent estrangera en una terra que no és la vostra.”»