20. Escolteu, doncs, la decisióque el Senyor ha pres contra Edom,les intencions que portacontra els habitants de Teman:els arrossegaran, certament,com petits del ramat;ben cert, ho veurà amb horrorla seva cleda.
21. Els crits de la seva caigudafan tremolar la terra,des del Mar Roigsenten els seus crits d’auxili.
22. Algú vola com una àguilai estén les ales sobre Bosrà.Aquell dia els valents d’Edomencongiran el corcom la dona quan infanta.»
23. Referent a Damasc:«Hamat i Arpad estan consternades,estan inquietes perquè sentenmales noves,com la mar quan s’encrespai no es calma.
24. Damasc, acovardida, es gira i fuig,el pànic l’ha atrapada,li vénen angoixa i dolorscom a la dona quan infanta.
25. Per què no han evacuatla ciutat famosa,que em donava tant de goig?
26. »Per això, aquell dia els seus joves cauran pels carrers, tots els homes de guerra seran abatuts. Ho dic jo, el Senyor de l’univers.
27. Calaré foc a les muralles de Damasc, i consumirà els baluards de Benadad.»
28. Referent a Quedar i als reialmes d’Hassor, vençuts per Nabucodonosor, rei de Babilònia, això diu el Senyor:«Assalteu Quedar,devasteu els nòmades d’orient!
29. Preneu-los tendes i ramats,envelats i tot el bagatge;endueu-vos els seus camells,llanceu contra ells aquest crit:“Terror de tot arreu!”
30. Fugiu, disperseu-vos,habitants d’Hassor,aneu a viure en coves.Ho dic jo, el Senyor.Nabucodonosor, rei de Babilònia,ha pres una decisió contra vosaltres:ara ve amb males intencions.
31. Ataqueu aquest poble tranquil,que viu confiat,sense forrellats ni portes,allunyat de tothom.Ho dic jo, el Senyor.
32. Hi haurà camells per botíi grans ramats per saquejar;dispersaré als quatre ventsaquesta gent de polsos afaitats.D’arreu on transitenels faré venir desgràcies.Ho dic jo, el Senyor.