5. Què és el que veig?Estan esfereïts i reculen.Els seus guerrers, derrotats,fugen, no es giren.És el “Terror de tot arreu”!Ho dic jo, el Senyor.
6. El més lleuger no pot fugir,ni escapar-se el més valent.Al nord, a la riba de l’Eufrates,ensopeguen i cauen.
7. Qui és aquest que es desbordacom el Nil,tumultuós com les aigües abismals?
8. És Egipte, que es desborda com el Nil,tumultuós com les aigües abismals,i diu: “Em desbordaré,inundaré la terra,es perdran les ciutatsi els seus habitants.
9. Amunt, cavalls!Carros, llanceu-vos!Endavant, guerrers,els de Put i els de Cuixamb l’escut,els de Lud amb els arcs!”
10. »Però aquell dia,per al Senyor, Déu de l’univers,és dia de passar comptesamb els seus adversaris:l’espasa devorarà fins a atipar-se’n,s’embriagarà de sang.Serà un sacrificien honor del Senyor,Déu de l’univers,en el país del nord,a la riba de l’Eufrates.
11. Poble d’Egipte, ja pots pujar a Galaada cercar-hi bàlsam:és en va que multipliquesels remeis,no se’t tancaran les ferides.
12. Les nacions coneixen la teva deshonra,el teu plany omple la terra.Un guerrer ensopega amb l’altrei cauen tots dos plegats.»
13. Paraula que el Senyor va comunicar al profeta Jeremies quan Nabucodonosor, rei de Babilònia, anava a atacar el país d’Egipte:
14. «Anuncieu-ho a Egipte,proclameu-ho a Migdol,a Memfis i a Dafne.Digueu: “Aixeca’t i prepara’t,que t’envolta l’espasa mortal!”
15. Per què fuig el toro Apis?Per què no resisteix?És que el Senyor l’ha envestit,
16. i ell ensopega i cau.Els mercenaris també cauenl’un sobre l’altre i es diuen:“Anem, tornem-nos-en a casa,a la terra on hem nascut:fugim de l’espasa que devasta!”
17. Al faraó, rei d’Egipte,poseu-li el nomde “Terrabastall a destemps”.
18. Juro per la meva vida que així serà,tan cert com el Taborés enmig de les muntanyesi el Carmel arran del mar.Ho dic jo, el Senyor.“Senyor de l’univers”és el meu nom.
19. Prepareu-vos a ser deportats,habitants del país d’Egipte:Memfis quedarà desolada,incendiada, sense habitants.
20. Egipte és una vedella magnífica,però ja ve, ja ve un tàvecdes del nord.
21. També els seus mercenarissón com vedells d’engreix,però giren igualment l’esquena:fugen plegats, no resisteixen,perquè els arriba el dia de la desfeta,el temps que els demanaran comptes.
22. Egipte s’esmuny silencióscom la serp,mentre ve qui avança amb força:arriba amb destrals contra ell,com qui abat els arbres.