19. Prepareu-vos a ser deportats,habitants del país d’Egipte:Memfis quedarà desolada,incendiada, sense habitants.
20. Egipte és una vedella magnífica,però ja ve, ja ve un tàvecdes del nord.
21. També els seus mercenarissón com vedells d’engreix,però giren igualment l’esquena:fugen plegats, no resisteixen,perquè els arriba el dia de la desfeta,el temps que els demanaran comptes.
22. Egipte s’esmuny silencióscom la serp,mentre ve qui avança amb força:arriba amb destrals contra ell,com qui abat els arbres.
23. El Senyor diu:Talleu els seus boscos,els seus boscos impenetrables.Ho dic jo, el Senyor.Són més nombrosos que les llagostes,que no es poden comptar.
24. El país d’Egipte ha estat humiliat,posat en mans del poble del nord.»
25. Diu el Senyor de l’univers, Déu d’Israel:– Passaré comptes amb els déus i els reis d’Egipte: amb Amon, el déu de Tebes, amb el faraó i amb els qui confien en ell.
26. Els faré caure en mans de Nabucodonosor, rei de Babilònia, i en mans dels seus oficials, que busquen de matar-los. Però finalment Egipte tornarà a ser habitat com en temps antics. Ho dic jo, el Senyor.
27. «Servent meu, Jacob, no temis.No tinguis por, Israel.Jo t’allibero dels països llunyans.Salvo els teus fillsde la terra on són captius.El poble de Jacobtornarà i viurà tranquil,descansarà sense que el pertorbin.
28. Servent meu, Jacob, no temis.Ho dic jo, el Senyor.Jo sóc amb tu per salvar-te.Faré desaparèixer totes les nacionson t’havia dispersat.A tu, però, no et destruiré del tot.Tan sols t’he corregit amb mesura,perquè no et podiatenir per innocent.»