4. Sense cansar-me, jo enviava cada dia els meus servents, els profetes, que deien: ‘No feu aquestes coses abominables, que jo les detesto!’
5. Però ells no van escoltar ni en van fer cap cas; no es convertiren de la seva maldat i continuaren cremant ofrenes a altres déus.
6. Per això es va encendre la meva indignació i es va abocar sobre les ciutats de Judà i les places de Jerusalem, que avui estan destruïdes i desolades.
7. »Ara, doncs, això us diu el Senyor, Déu de l’univers, Déu d’Israel: Per què us feu tant de mal vosaltres mateixos? ¿Voleu que extermini tots els de Judà, homes i dones, infants i nens de pit, fins que no quedi res de vosaltres?
8. Les vostres obres m’irriten: no feu més que cremar ofrenes a altres déus en el país d’Egipte on heu anat a refugiar-vos. Acabareu provocant el vostre propi extermini i us convertireu en motiu de malediccions i insults entre tots els pobles de la terra.
9. ¿És que heu oblidat les maldats que cometien els vostres pares o els reis de Judà o les mullers del rei Salomó, i les que cometíeu vosaltres i les vostres mullers al país de Judà i a les places de Jerusalem?
10. Fins al dia d’avui no us n’heu penedit, ni heu tingut temor, ni heu seguit la meva Llei i els manaments que us vaig donar a vosaltres i als vostres pares.
11. »Ara, doncs, això diu el Senyor de l’univers, Déu d’Israel: Jo us vigilo per a desgràcia vostra i exterminaré tot el poble de Judà.
12. Faré que aquesta resta de Judà que es volgué encaminar cap a Egipte per anar a refugiar-s’hi desaparegui tota del país d’Egipte. Cauran víctimes de l’espasa o moriran de fam: des del més petit fins al més gran sucumbiran víctimes de la fam i l’espasa. Així es convertiran en motiu de maledicció, d’estupor, d’imprecacions i de vergo-nya.
13. Demanaré comptes als qui habiten al país d’Egipte, com vaig demanar comptes a Jerusalem, amb l’espasa, la fam i la pesta.