19. A més, els nostres marits ens permeten que cremem ofrenes i oferim libacions a la Reina del cel i que, en honor d’ella, preparem coques amb la seva efígie.
20. Llavors Jeremies va contestar a tot el poble, tant homes com dones, que havien replicat de la mateixa manera:
21. – ¿No és més aviat que el Senyor va tenir present i va recordar les ofrenes que cremàveu, a les ciutats de Judà i a les places de Jerusalem, vosaltres, els vostres pares, els vostres reis, els vostres prohoms i tota la gent del poble?
22. El Senyor no pogué resistir-ho més i, per la vostra mala conducta i per les abominacions que cometíeu, ara el vostre país s’ha convertit en una ruïna, motiu d’estupor i de malediccions, en un lloc deshabitat, tal com el veieu avui.
23. Tota aquesta desgràcia, tal com la veieu avui, us ha vingut perquè heu pecat contra el Senyor: heu cremat ofrenes, no heu escoltat la seva veu, no heu seguit la seva Llei, els seus manaments i els seus preceptes.
24. Jeremies va dir encara a tota la gent i a totes aquelles dones:– Tots els jueus que viviu al país d’Egipte, escolteu la paraula del Senyor!
25. Això diu el Senyor de l’univers, Déu d’Israel: “Vosaltres i les vostres dones, ho heu dit de paraula i ho practiqueu amb els fets. Heu dit que us havíeu compromès amb vots a cremar ofrenes i a oferir libacions a la Reina del cel, i que els volíeu complir. Doncs bé, doneu per vàlids els vostres vots i compliu tot el que heu promès!
26. Tots els jueus que viviu al país d’Egipte, escolteu la paraula del Senyor: Jo, el Senyor, també us juro pel meu gran nom que, en tot el país d’Egipte, ningú de tota aquesta gent de Judà no jurarà més pel meu nom dient: ‘Per la vida del Senyor, el nostre Déu!’
27. Us vigilo per a desgràcia vostra i no per al vostre bé: tots els jueus que hi ha al país d’Egipte moriran víctimes de l’espasa o de la fam fins que siguin exterminats.
28. Alguns, ben pocs, s’escaparan de l’espasa i podran tornar del país d’Egipte al de Judà: llavors la resta de Judà, que ha vingut a refugiar-se a Egipte, sabrà quina paraula s’ha complert, si la meva o la seva.
29. Ho dic jo, el Senyor.»Aquest serà el senyal dels comptes que jo passaré amb vosaltres en aquest país, perquè sapigueu que les meves amenaces contra vosaltres es compleixen.
30. Això diu el Senyor: Faré caure el faraó Hofrà, rei d’Egipte, en mans dels enemics que el volen matar, com vaig fer caure Sedecies, rei de Judà, en mans de Nabucodonosor, rei de Babilònia, l’enemic que el volia matar.”