12. Faré que aquesta resta de Judà que es volgué encaminar cap a Egipte per anar a refugiar-s’hi desaparegui tota del país d’Egipte. Cauran víctimes de l’espasa o moriran de fam: des del més petit fins al més gran sucumbiran víctimes de la fam i l’espasa. Així es convertiran en motiu de maledicció, d’estupor, d’imprecacions i de vergo-nya.
13. Demanaré comptes als qui habiten al país d’Egipte, com vaig demanar comptes a Jerusalem, amb l’espasa, la fam i la pesta.
14. No s’escaparà ni fugirà ningú d’aquella resta de Judà que anà a refugiar-se al país d’Egipte, amb l’esperança de tornar al país de Judà. Ells es deleixen per tornar a viure-hi, però no hi tornaran, llevat d’algun escàpol.”