1. Tan bon punt Jeremies acabà de comunicar al poble totes les paraules del Senyor, el seu Déu, que el mateix Senyor, Déu del poble, li havia encarregat de dir-los,
2. Azarià, fill d’Oixaià, Johanan, fill de Caréah, i tots els homes insolents van dir a Jeremies:– No és veritat, això que dius! El Senyor, el nostre Déu, no t’ha encarregat pas que ens diguis: “No aneu a viure a Egipte.”
3. És Baruc, fill de Nerià, el qui t’esperona contra nosaltres, perquè caiguem en mans dels caldeus i ens matin o ens deportin a Babilònia.