7. Al cap de deu dies, el Senyor va comunicar la seva paraula a Jeremies.
8. Ell cridà Johanan, fill de Caréah, els oficials que eren amb ell i tota la gent, des del més petit fins al més gran,
9. i els digué:– Això diu el Senyor, Déu d’Israel, al qual m’heu fet presentar la vostra súplica:
10. “Si torneu on éreu i us quedeu en aquest país, us reconstruiré i no us enrunaré, us plantaré i no us arrencaré, perquè no vull continuar fent-vos mal.
11. No tingueu por del rei de Babilònia. A vosaltres us fa por, però no temeu, perquè jo sóc amb vosaltres i us salvaré, us alliberaré de les seves mans. Ho dic jo, el Senyor.
12. Faré que ell tingui pietat de vosaltres, se n’apiadarà i us deixarà tornar a les vostres terres.
13. Però si desobeïu el Senyor i no voleu viure més en aquest país,
14. si voleu anar-vos-en al país d’Egipte i viure-hi pensant que allà no veureu més la guerra, ni hi sentireu el toc d’alarma ni hi passareu fam,
15. llavors escolteu la paraula del Senyor, resta de Judà! Això us diu el Senyor de l’univers, Déu d’Israel: Si decidiu d’encaminar-vos cap a Egipte i aneu a refugiar-vos-hi,
16. l’espasa que temeu us atraparà en aquella terra; fins a Egipte us perseguirà la fam que tant us inquieta, i allà morireu.
17. Tots els qui s’encaminin cap a Egipte i vagin a refugiar-s’hi, moriran víctimes de l’espasa, de la fam i de la pesta: no hi haurà qui se salvi ni s’escapi de les desgràcies que faré caure damunt d’ells.
18. Això diu el Senyor de l’univers, Déu d’Israel: Així com es va abocar el meu enuig ardent sobre els habitants de Jerusalem, també s’abocarà sobre vosaltres si us refugieu a Egipte. Us convertireu en motiu de maledicció, d’estupor, d’imprecacions i de vergonya, i no veureu mai més aquest país.