10. Nebuzaradan, cap de la guàrdia, només va deixar al país de Judà la gent més pobra, i fou aleshores que els va donar camps i vinyes.
11. Nabucodonosor, rei de Babilònia, havia donat aquesta ordre a Nebuzaradan, cap de la guàrdia, referent a Jeremies:
12. – Vetlla per ell, no li facis cap mal i concedeix-li tot el que et demani.
13. Nebuzaradan, cap de la guàrdia, Nebuixazban, cap dels eunucs, Nergal-Sarèsser, cap dels mags, i altres dignataris del rei de Babilònia,
14. van fer treure Jeremies del pati de la guàrdia i el confiaren a Guedalià, fill d’Ahicam, fill de Xafan, perquè el dugués a casa. Així Jeremies pogué tornar a viure entre la gent.
15. Mentre Jeremies encara era reclòs al pati de la guàrdia, el Senyor li va comunicar la seva paraula. Li digué:
16. – Vés a trobar el cuixita ÈbedMèlec i digues-li: “Això diu el Senyor de l’univers, Déu d’Israel: Quan arribi aquell dia, tu mateix veuràs com es compleixen les paraules que he pronunciat contra aquesta ciutat, per a desgràcia seva i no pas per al seu bé.
17. Però aquell dia jo et salvaré: no cauràs en mans dels qui tu tems. T’ho dic jo, el Senyor.
18. No cauràs víctima de l’espasa: tindràs la pròpia vida com a premi, perquè has confiat en mi. T’ho dic jo, el Senyor.”