21. El rei va enviar Jehudí a recollir el rotlle a l’estança del canceller Elixamà. Jehudíel va llegir en presència del rei i de tots els prohoms que estaven drets envoltant-lo.
22. Era el mes novè: el rei s’estava a la residència d’hivern i tenia el braser encès al seu davant.
23. Cada vegada que Jehudí acabava de llegir tres o quatre columnes del rotlle, el rei, amb el ganivet del canceller, tallava el bocí ja llegit i el tirava al foc del braser; d’aquesta manera tot el rotlle va quedar consumit pel foc.
24. Ni el rei ni els qui l’envoltaven no es van esglaiar ni s’esquinçaren els vestits en sentir tot allò.
25. Elnatan, Delaiahu i Guemariahu pregaren al rei que no cremés el rotlle, però ell ni se’ls va escoltar.
26. A més, el rei va manar al seu fill Jerahmeel, a Seraiahu, fill d’Azriel, i a Xelemiahu, fill d’Abdeel, que detinguessin el secretari Baruc i el profeta Jeremies. Però el Senyor els va mantenir amagats.
27. Després que el rei hagué cremat el rotlle que Baruc havia escrit amb les profecies dictades per Jeremies, el Senyor va comunicar la seva paraula al profeta. Li digué:
28. – Pren un altre rotlle i escriu-hi totes aquelles profecies que contenia el rotlle cremat per Joiaquim, rei de Judà.
29. I digues a Joiaquim, rei de Judà: “Això et fa saber el Senyor: Tu has cremat aquest rotlle tot dient: ‘Com t’atreveixes a escriure que vindrà el rei de Babilònia a devastar aquest país i en farà desaparèixer homes i bèsties?’
30. Per tant, això fa saber el Senyor a Joiaquim, rei de Judà: Cap descendent seu no s’asseurà al tron de David. Les seves despulles quedaran exposades a la calor del dia i al fred de la nit.
31. A ell, als seus descendents i als seus prohoms, els demanaré comptes de la seva culpa i faré caure damunt d’ells, damunt els habitants de Jerusalem i damunt la gent de Judà, totes les desgràcies que els he anunciat i que ells no han volgut escoltar.”
32. Jeremies va prendre un altre rotlle, el va donar al secretari Baruc, fill de Nerià, i li tornà a dictar totes les profecies que hi havia en el volum que Joiaquim, rei de Judà, havia tirat al foc. I encara n’hi va afegir moltes de semblants.