4. Malgrat tot, Sedecies, rei de Judà, escolta la paraula del Senyor. Això et diu el Senyor: No moriràs víctima de l’espasa,
5. sinó de mort natural. Faran per tu la complanta dita de l’ ‘Ai, senyor!’, com s’ha fet sempre pels reis, els teus pares. I així com s’encenien fogueres en els seus enterraments, també s’encendran en honor teu. Ho dic jo, el Senyor.”
6. El profeta Jeremies va comunicar tot això a Sedecies, rei de Judà, a Jerusalem,
7. mentre el rei de Babilònia assetjava aquesta ciutat i les ciutats que encara quedaven de tot Judà: les places fortificades de Laquix i Azecà.
8. Paraula que Jeremies va rebre del Senyor després que el rei Sedecies i tota la gent que hi havia a Jerusalem s’havien compromès solemnement a proclamar l’alliberament dels esclaus:
9. tothom havia de deixar lliures els seus esclaus o esclaves hebreus, perquè cap jueu no tingués per esclaus els propis germans.
10. Tots els prohoms i tot el poble, que s’havien compromès a deixar lliures els esclaus i les esclaves i a no mantenir-los més en l’esclavatge, ho van complir.
11. Però més tard es van fer enrere. Tornaren a prendre els esclaus i les esclaves que havien alliberat i els van sotmetre novament a l’esclavatge, tant homes com dones.
12. Llavors Jeremies va rebre del Senyor aquesta paraula:
13. – Això diu el Senyor, Déu d’Israel: El dia que us vaig treure d’Egipte, la terra on éreu esclaus, vaig fer una aliança amb els vostres pares. Els vaig dir:
14. “Si un germà hebreu es ven per esclau, l’has de deixar lliure l’any setè. Que et serveixi durant sis anys, però després deixa’l lliure.” Tot i això, els vostres pares no em van escoltar ni en van fer cas.
15. Últimament vosaltres us havíeu esmenat: davant meu, en el temple que porta el meu nom, us havíeu compromès solemnement a proclamar cadascú la llibertat del seu proïsme, cosa que jo considero justa.
16. Però després us heu fet enrere profanant així el meu nom. Cadascú ha tornat a prendre l’esclau o l’esclava que havia alliberat i els heu sotmès novament a l’esclavatge, tant homes com dones.
17. »Ara, doncs, això diu el Senyor: Vosaltres no heu obeït el meu precepte de proclamar cadascú la llibertat del seu germà, del seu proïsme. Jo, per tant, proclamo contra vosaltres la llibertat de l’espasa, la pesta i la fam: faré de vosaltres un espectacle esgarrifós per a tots els reialmes de la terra. Ho dic jo, el Senyor.
18. Tots aquells qui han trencat la meva aliança i no han mantingut el compromís solemne que van prendre davant meu quan van fer el ritu de partir en dos trossos un vedell i de passar entre les dues meitats,
19. els prohoms de Judà i de Jerusalem, els alts funcionaris, els sacerdots i tota l’altra gent que ha passat entre les dues meitats del vedell,