36. »Però ara, això diu el Senyor, Déu d’Israel, a aquesta ciutat, que vosaltres reconeixeu que ha estat posada en mans del rei de Babilònia per l’espasa, la fam i la pesta:
37. Jo aplegaré aquesta gent de tots els països per on l’han dispersada el meu enuig i la meva gran indignació, i la faré tornar aquí, perquè hi visqui sense temença.
38. Ells seran el meu poble i jo seré el seu Déu.
39. Faré que tots tinguin un sol cor i un sol comportament, tots em veneraran dia rere dia, per a bé d’ells i dels seus descendents.
40. Pactaré amb ells una aliança eterna: no em cansaré de ser a prop seu per fer-los el bé; faré que em venerin de tot cor i no s’allunyin de mi.
41. El meu goig serà fer-los el bé: amb tot el cor i amb tota l’ànima els implantaré sòlidament en aquesta terra.
42. Això diu el Senyor: Així com he fet caure aquest gran desastre sobre aquest poble, també faré que vingui damunt d’ells tot el bé que els he promès.
43. Tornaran a comprar camps en aquest país que ara veieu desolat, sense homes ni bestiar i deixat en mans dels caldeus.