25. em dius, Senyor Déu, que compri el camp i en pagui el preu davant de testimonis, ara que la ciutat és a punt de caure en poder dels caldeus.
26. Llavors el Senyor va comunicar la seva paraula a Jeremies. Li digué:
27. – Jo sóc el Senyor, el Déu de tots els vivents, i per a mi no hi ha res impossible.
28. Això diu el Senyor: Jo poso aquesta ciutat en mans dels caldeus i de Nabucodonosor, rei de Babilònia. Ell la prendrà.
29. Els caldeus, que assalten aquesta ciutat, hi entraran, hi calaran foc i la cremaran; i també cremaran les cases on, a dalt dels terrats, es cremaven ofrenes a Baal i es vessaven libacions a altres déus per irritar-me.
30. Perquè, des de la seva joventut, el poble d’Israel i el de Judà no han fet sinó ofendre’m; els israelites no han parat d’irritar-me amb els ídols que havien fabricat. Ho dic jo, el Senyor.
31. Aquesta ciutat, des del dia que la van construir fins al dia d’avui, no ha servit sinó per a provocar el meu enuig: l’haig de fer desaparèixer de davant meu.
32. Els demanaré comptes per tota la maldat amb què m’han irritat, tant el poble d’Israel i el de Judà com els seus reis, els seus prohoms, els seus sacerdots i profetes, la gent de Judà i els habitants de Jerusalem.
33. Se m’han girat d’esquena: jo no em cansava d’instruir-los cada dia, però ells no n’han fet cas ni han volgut aprendre la lliçó.
34. Han profanat el temple que porta el meu nom, col·locant-hi els seus ídols abominables.
35. Han incitat al pecat el poble de Judà, dedicant a Baal recintes sagrats a la vall de Benhinnom, per sacrificar-hi els seus fills i les seves filles cremant-los en honor de Moloc, cosa abominable que jo no els havia manat ni se m’havia acudit mai.
36. »Però ara, això diu el Senyor, Déu d’Israel, a aquesta ciutat, que vosaltres reconeixeu que ha estat posada en mans del rei de Babilònia per l’espasa, la fam i la pesta:
37. Jo aplegaré aquesta gent de tots els països per on l’han dispersada el meu enuig i la meva gran indignació, i la faré tornar aquí, perquè hi visqui sense temença.
38. Ells seran el meu poble i jo seré el seu Déu.
39. Faré que tots tinguin un sol cor i un sol comportament, tots em veneraran dia rere dia, per a bé d’ells i dels seus descendents.
40. Pactaré amb ells una aliança eterna: no em cansaré de ser a prop seu per fer-los el bé; faré que em venerin de tot cor i no s’allunyin de mi.
41. El meu goig serà fer-los el bé: amb tot el cor i amb tota l’ànima els implantaré sòlidament en aquesta terra.