24. Ara els terraplens ja toquen a la ciutat, i l’ocupació és imminent. L’espasa, la fam i la pesta faran que caigui en mans dels caldeus que l’assalten. Però tu, que veus com es compleix tot el que vas predir,
25. em dius, Senyor Déu, que compri el camp i en pagui el preu davant de testimonis, ara que la ciutat és a punt de caure en poder dels caldeus.
26. Llavors el Senyor va comunicar la seva paraula a Jeremies. Li digué:
27. – Jo sóc el Senyor, el Déu de tots els vivents, i per a mi no hi ha res impossible.
28. Això diu el Senyor: Jo poso aquesta ciutat en mans dels caldeus i de Nabucodonosor, rei de Babilònia. Ell la prendrà.
29. Els caldeus, que assalten aquesta ciutat, hi entraran, hi calaran foc i la cremaran; i també cremaran les cases on, a dalt dels terrats, es cremaven ofrenes a Baal i es vessaven libacions a altres déus per irritar-me.
30. Perquè, des de la seva joventut, el poble d’Israel i el de Judà no han fet sinó ofendre’m; els israelites no han parat d’irritar-me amb els ídols que havien fabricat. Ho dic jo, el Senyor.
31. Aquesta ciutat, des del dia que la van construir fins al dia d’avui, no ha servit sinó per a provocar el meu enuig: l’haig de fer desaparèixer de davant meu.
32. Els demanaré comptes per tota la maldat amb què m’han irritat, tant el poble d’Israel i el de Judà com els seus reis, els seus prohoms, els seus sacerdots i profetes, la gent de Judà i els habitants de Jerusalem.
33. Se m’han girat d’esquena: jo no em cansava d’instruir-los cada dia, però ells no n’han fet cas ni han volgut aprendre la lliçó.
34. Han profanat el temple que porta el meu nom, col·locant-hi els seus ídols abominables.
35. Han incitat al pecat el poble de Judà, dedicant a Baal recintes sagrats a la vall de Benhinnom, per sacrificar-hi els seus fills i les seves filles cremant-los en honor de Moloc, cosa abominable que jo no els havia manat ni se m’havia acudit mai.
36. »Però ara, això diu el Senyor, Déu d’Israel, a aquesta ciutat, que vosaltres reconeixeu que ha estat posada en mans del rei de Babilònia per l’espasa, la fam i la pesta:
37. Jo aplegaré aquesta gent de tots els països per on l’han dispersada el meu enuig i la meva gran indignació, i la faré tornar aquí, perquè hi visqui sense temença.
38. Ells seran el meu poble i jo seré el seu Déu.
39. Faré que tots tinguin un sol cor i un sol comportament, tots em veneraran dia rere dia, per a bé d’ells i dels seus descendents.
40. Pactaré amb ells una aliança eterna: no em cansaré de ser a prop seu per fer-los el bé; faré que em venerin de tot cor i no s’allunyin de mi.
41. El meu goig serà fer-los el bé: amb tot el cor i amb tota l’ànima els implantaré sòlidament en aquesta terra.