2. Per aquells dies, l’exèrcit del rei de Babilònia assetjava Jerusalem i el profeta Jeremies estava reclòs al pati de la guàrdia del palau del rei de Judà.
3. Sedecies, rei de Judà, l’hi havia reclòs després de fer-li aquest retret: «Per què profetitzes així? Tu dius: “Això diu el Senyor: Jo poso aquesta ciutat en mans del rei de Babilònia, que l’ocuparà,
4. i Sedecies, rei de Judà, no s’escaparà dels caldeus, sinó que el portaran davant el rei de Babilònia, amb qui parlarà cara a cara i a qui veurà amb els propis ulls.
5. Serà dut a Babilònia, d’on no tornarà fins que jo ho decidiré. Si combateu contra els caldeus, no us en sortireu. Ho dic jo, el Senyor.”»
6. En aquesta situació, Jeremies va dir:– El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué:
7. “El teu cosí Hanamel, fill del teu oncle Xal·lum, vindrà a dir-te que li compris el camp que té a Anatot, ja que per dret de parentiu et toca a tu de comprar-lo.”
8. »Tal com el Senyor havia anunciat, Hanamel, fill del meu oncle, va venir al pati de la guàrdia i em va dir:»– Compra’m el camp que tinc a Anatot, en territori de Benjamí; per dret de parentiu et toca a tu de posseir-lo: compra’l, doncs!»Jo vaig comprendre aleshores que això era cosa del Senyor.
9. Per tant, vaig comprar el camp que Hanamel, el fill del meu oncle, tenia a Anatot i li’n vaig pagar disset sicles de plata.
10. Vaig escriure el contracte, el vaig segellar en presència de testimonis i vaig pesar la plata amb les balances.
11. Després vaig prendre l’escriptura de compra, tant la part segellada, que contenia el resum de les clàusules i condicions, com la part oberta,
12. i vaig donar-la a Baruc, fill de Nerià, fill de Mahseià, en presència del meu cosí Hanamel, dels testimonis que havien signat el contracte i dels altres jueus que vivien al pati de la guàrdia.