25. Saciaré tots els qui defalleixen, satisfaré els qui pateixen d’escassetat.
26. Davant d’això diran: “Em desvetllo i veig que és realitat el meu dolç somni.”
27. Vénen dies, ho dic jo, el Senyor, que en el casal d’Israel i el de Judà faré que creixi una sembrada d’homes i de bestiar.
28. I, tal com he vigilat per arrencar i enderrocar, per enrunar, per destruir i fer mal, també vigilaré per construir i plantar. Ho dic jo, el Senyor.
29. Aquells dies ja no diran: “Els pares menjaven raïm verd, i als fills se’ls esmussen les dents.”
30. Cadascú morirà per culpa d’ell mateix: a tothom qui mengi raïm verd, se li esmussaran les dents.»
31. «Vénen dies, ho dic jo, el Senyor, que pactaré una aliança nova amb el casal d’Israel i amb el casal de Judà.
32. No serà com l’aliança que vaig pactar amb els seus pares, quan els vaig agafar per la mà per fer-los sortir del país d’Egipte; aquella aliança, ells la van trencar, tot i que jo havia complert els meus compromisos com a senyor. Sóc jo, el Senyor, qui ho diu.
33. L’aliança que jo pactaré amb el casal d’Israel després d’aquells dies serà aquesta: Posaré la meva llei en el seu interior, l’escriuré en el seu cor. Llavors jo seré el seu Déu i ells seran el meu poble. Ho dic jo, el Senyor.
34. Ja no caldrà que s’instrueixin l’un a l’altre dient: “Coneixeu qui és el Senyor”, perquè des del més petit fins al més gran, tots em coneixeran. Perdonaré la seva culpa, no em recordaré més del seu pecat. Ho dic jo, el Senyor.
35. »Això diu el Senyor,que ha posat el solperquè il·lumini el dia,i ha fixat el curs de la llunai els estelsperquè il·luminin la nit,que agita la mari fa bramular les onades,i que té per nom“Senyor de l’univers”:
36. “Si un dia les lleis que he fixatper a tots ellsarribaven a esborrar-sede davant meu,només llavors el llinatge d’Israeldeixaria de serla nació que sempre tinc al davant.Ho dic jo, el Senyor.