11. el Senyor ha redimitel poble de Jacob,l’allibera de les mans dels més forts.
12. Arriben a les altures de Siócridant de goig,a la llum de l’abundor del Senyor:blat, vi i oli, i cries dels ramats.Viuran com els horts amarats d’aigua,no patiran mai més d’escassetat.
13. Llavors dansaran d’alegria les noies,joves i vells dansaran junts:canviaré el dol en festa,els consolaré de les penesi els alegraré.
14. Satisfaré els sacerdotsamb el bo i millor de les ofrenes,i l’abundor de casa mevasaciarà el meu poble.Ho dic jo, el Senyor.»
15. «Això diu el Senyor:A Ramà se sent un crit,un plany, un plor amarg:és Raquel que plora els seus fillsi no vol que la consolin,perquè els seus fills ja no hi són.
16. Això diu el Senyor:Deixa de plorar,eixuga’t les llàgrimes.No perdràs la paga del teu treball,els teus fills tornaran del país enemic.Ho dic jo, el Senyor.
17. El teu futur és d’esperança,els teus fills tornaran a la pàtria.Ho dic jo, el Senyor.
18. »He sentit com Efraïmes lamentava dient:“M’has castigat com un vedell indòmiti he après la lliçó.Però fes-me tornar a tu i tornaré,perquè tu ets el Senyor, el meu Déu.
19. M’havia desviat,però ara me’n penedeixo;em dono cops al pit,ara que ho he comprès.Estic avergonyit i confósper les coses deshonrosesque he comès de jove.”
20. Efraïm és per a mi un fill preciós,un infant que m’encisa.Com és que, després de renyar-lo,encara me’n recordo tant?Per ell se’m commouen les entranyes,me l’estimo amb tendresa.Ho dic jo, el Senyor.
21. »Dreça fites, poble d’Israel,planta pilars,mira bé quina ha estat la teva ruta,el camí per on te’n vas anar,i torna, nissaga d’Israel,torna a les ciutats que són teves!
22. Fins quan donaràs tombs, filla rebel?El Senyor crea una cosa novaen aquest país:serà la dona qui rondarà l’home.
23. »Això diu el Senyor de l’univers, Déu d’Israel: Quan jo renovaré la vida d’aquest poble, en el país de Judà i per les seves ciutats encara tornaran a dir: “Que el Senyor et beneeixi, seu de justícia, muntanya santa!”
24. Al seu entorn hi habitaran els de Judà en les seves ciutats, els pagesos i els qui transhumen amb els ramats.
25. Saciaré tots els qui defalleixen, satisfaré els qui pateixen d’escassetat.
26. Davant d’això diran: “Em desvetllo i veig que és realitat el meu dolç somni.”
27. Vénen dies, ho dic jo, el Senyor, que en el casal d’Israel i el de Judà faré que creixi una sembrada d’homes i de bestiar.
28. I, tal com he vigilat per arrencar i enderrocar, per enrunar, per destruir i fer mal, també vigilaré per construir i plantar. Ho dic jo, el Senyor.
29. Aquells dies ja no diran: “Els pares menjaven raïm verd, i als fills se’ls esmussen les dents.”