10. I encara, quan Judà, la germana infidel, ha tornat a mi, no ho ha fet de cor, sinó fingidament. Ho dic jo, el Senyor.
11. El Senyor em digué:– Israel, la deslleial, és bona al costat de Judà, la infidel.
12. Vés, doncs, i pronuncia aquestes paraules mirant al nord:»“Torna, Israel, la deslleial!T’ho dic jo, el Senyor.No continuaré enutjat,perquè sóc bondadós.T’ho dic jo, el Senyor.No guardo rancor per sempre.
13. Reconeix, però, la teva culpa:has estat infidel al Senyor,el teu Déu,i t’has encaminat cap als estrangers,prostituint-tesota qualsevol arbre frondós.No heu escoltat la meva paraula.Us ho dic jo, el Senyor.
14. »Torneu, fills deslleials, que encara sou meus! Ho dic jo, el Senyor. Us prendré, un de cada ciutat o dos de cada clan, per dur-vos a Sió.
15. Allà us donaré pastors com desitja el meu cor, que us pasturin amb coneixement i amb seny.
16. Us multiplicareu i sereu fecunds al país. Aquells dies ja no es parlarà més de l’arca de l’aliança del Senyor: ni hi pensaran ni en faran memòria, ni la trobaran a faltar ni la refaran mai més. Us ho dic jo, el Senyor.
17. Llavors Jerusalem serà anomenada ‘Tron del Senyor’; totes les nacions s’hi aplegaran en el nom del Senyor i no es deixaran guiar pel seu cor obstinat i pervers.
18. Llavors es reconciliaran la gent de Judà i la gent d’Israel, i tornaran plegats del país del nord a la terra que vaig donar en possessió als seus pares.
19. »Jo em deia:Com m’agradariade comptar-te entre els fillsi donar-te un país deliciós,l’heretat més esplèndida del món!Jo pensava que m’anomenaries parei no t’apartaries de mi.
20. Però vosaltres, gent d’Israel,m’heu estat infidels,com una dona és infidel al seu marit.Us ho dic jo, el Senyor.
21. Se sent un clam pels turons:és el plor suplicant de la gent d’Israel,que havia pres un mal camí;s’havia oblidat del Senyor,el seu Déu.
22. Torneu, fills deslleials,i jo guariré la vostra apostasia.”Aquí ens tens, venim a tu,perquè tu ets el Senyor, el nostre Déu.