21. »Pel que fa a Ahab, fill de Colaià, i a Sidquiahu, fill de Maasseià, els quals, abusant del meu nom, us anuncien mentides, això diu el Senyor de l’univers, Déu d’Israel: Els posaré en mans de Nabucodonosor, rei de Babilònia, que els matarà davant vostre.
22. I tots els deportats de Judà a Babilònia, quan vulguin maleir, diran: “Que el Senyor et tracti com a Sidquiahu i com a Ahab, que el rei de Babilònia va fer rostir!”
23. Ells van cometre una infàmia mai vista a Israel amb els seus adulteris amb dones d’altri i, abusant del meu nom, van anunciar coses falses, que jo no els havia comunicat. Jo, el Senyor, ho sé i en dono testimoni. Ho dic jo, el Senyor.»
24. El Senyor es va adreçar a Jeremies:– Digues a Xemaià de Nehelam:
25. “Això diu el Senyor de l’univers, Déu d’Israel: Sé que has enviat cartes signades amb el teu nom a tota la gent de Jerusalem, al sacerdot Sefanià, fill de Maasseià, i a tots els sacerdots en aquests termes:
26. ‘El Senyor t’ha posat a tu, Sefanià, com a sacerdot en representació del sacerdot Joiadà, perquè hi hagi al temple del Senyor qui vigili qualsevol boig que hi profetitzi, i el lligui al cep i a l’argolla.
27. Doncs bé, per què no escarmentes Jeremies d’Anatot, que està profetitzant entre vosaltres?
28. Fins i tot ens ha escrit a Babilònia dient que n’hi ha per a temps, que ens construïm cases per a habitar-hi i que plantem horts per a menjar-ne els fruits!’ ”
29. El sacerdot Sefanià havia llegit aquesta carta de Xemaià al profeta Jeremies.