18. Els perseguiré amb l’espasa, la fam i la pesta; en faré un espectacle esgarrifós per a tots els reialmes de la terra. Seran motiu de maledicció, estupor, riota i insults en les nacions per on els hauré dispersat.
19. I és que no van escoltar les meves paraules. Ho dic jo, el Senyor. Jo no m’he cansat d’enviar-vos cada dia els meus servents, els profetes. Però ara vosaltres tampoc no n’heu fet cas. Ho dic jo, el Senyor.
20. Vosaltres, doncs, tots els deportats que jo he enviat de Jerusalem a Babilònia, creieu-me, acolliu la paraula del Senyor!
21. »Pel que fa a Ahab, fill de Colaià, i a Sidquiahu, fill de Maasseià, els quals, abusant del meu nom, us anuncien mentides, això diu el Senyor de l’univers, Déu d’Israel: Els posaré en mans de Nabucodonosor, rei de Babilònia, que els matarà davant vostre.
22. I tots els deportats de Judà a Babilònia, quan vulguin maleir, diran: “Que el Senyor et tracti com a Sidquiahu i com a Ahab, que el rei de Babilònia va fer rostir!”
23. Ells van cometre una infàmia mai vista a Israel amb els seus adulteris amb dones d’altri i, abusant del meu nom, van anunciar coses falses, que jo no els havia comunicat. Jo, el Senyor, ho sé i en dono testimoni. Ho dic jo, el Senyor.»
24. El Senyor es va adreçar a Jeremies:– Digues a Xemaià de Nehelam:
25. “Això diu el Senyor de l’univers, Déu d’Israel: Sé que has enviat cartes signades amb el teu nom a tota la gent de Jerusalem, al sacerdot Sefanià, fill de Maasseià, i a tots els sacerdots en aquests termes:
26. ‘El Senyor t’ha posat a tu, Sefanià, com a sacerdot en representació del sacerdot Joiadà, perquè hi hagi al temple del Senyor qui vigili qualsevol boig que hi profetitzi, i el lligui al cep i a l’argolla.
27. Doncs bé, per què no escarmentes Jeremies d’Anatot, que està profetitzant entre vosaltres?
28. Fins i tot ens ha escrit a Babilònia dient que n’hi ha per a temps, que ens construïm cases per a habitar-hi i que plantem horts per a menjar-ne els fruits!’ ”