10. »Això diu el Senyor: Quan s’hauran complert setanta anys a Babilònia, em recordaré de vosaltres i compliré la promesa que us vaig fer de retornar-vos aquí.
11. Jo sé quins són els meus designis sobre vosaltres, designis de pau i no de desgràcia: jo us donaré un futur i una esperança. Ho dic jo, el Senyor.
12. M’invocareu, vindreu a suplicar-me, i jo us escoltaré.
13. Em cercareu i em trobareu, perquè em cercareu amb tot el cor
14. i jo em deixaré trobar. Ho dic jo, el Senyor. Renovaré la vostra vida, us aplegaré de totes les nacions i de tots els indrets on us he escampat i us faré tornar al lloc d’on us vaig deportar. Ho dic jo, el Senyor.
15. »Vosaltres dieu: “A Babilònia el Senyor ens ha donat profetes!”
16. Doncs bé, això diu el Senyor sobre el rei que ara seu al tron de David i sobre tot el poble que habita en aquesta ciutat, els vostres germans, que no han sortit d’aquí deportats amb vosaltres.
17. Això diu el Senyor de l’univers: Jo envio contra ells l’espasa, la fam i la pesta: els tractaré com aquelles figues dolentes, que de tan dolentes no es poden menjar.
18. Els perseguiré amb l’espasa, la fam i la pesta; en faré un espectacle esgarrifós per a tots els reialmes de la terra. Seran motiu de maledicció, estupor, riota i insults en les nacions per on els hauré dispersat.
19. I és que no van escoltar les meves paraules. Ho dic jo, el Senyor. Jo no m’he cansat d’enviar-vos cada dia els meus servents, els profetes. Però ara vosaltres tampoc no n’heu fet cas. Ho dic jo, el Senyor.
20. Vosaltres, doncs, tots els deportats que jo he enviat de Jerusalem a Babilònia, creieu-me, acolliu la paraula del Senyor!
21. »Pel que fa a Ahab, fill de Colaià, i a Sidquiahu, fill de Maasseià, els quals, abusant del meu nom, us anuncien mentides, això diu el Senyor de l’univers, Déu d’Israel: Els posaré en mans de Nabucodonosor, rei de Babilònia, que els matarà davant vostre.
22. I tots els deportats de Judà a Babilònia, quan vulguin maleir, diran: “Que el Senyor et tracti com a Sidquiahu i com a Ahab, que el rei de Babilònia va fer rostir!”