17. Es van aixecar després alguns dels ancians del país i digueren a l’assemblea del poble:
18. – Miquees de Morèixet, que era profeta en temps d’Ezequies, rei de Judà, va dir a tot el poble:»“Això diu el Senyor de l’univers:Sió serà un camp llaurat,Jerusalem, un munt de ruïnes,i la muntanya del temple,un recinte cobert de matolls.”
19. »¿El van fer morir Ezequies, rei de Judà, o els altres del poble? Més aviat van sentir respecte pel Senyor i el van apaivagar. I el Senyor es va desdir del càstig que havia anunciat contra ells. Ara, doncs, cometríem un gran crim i hauríem de pagar-lo.
20. Encara hi va haver un altre home que profetitzava en nom del Senyor: Uriahu, fill de Xemaiahu, de Quiriat-Jearim. Profetitzava contra aquesta ciutat i contra aquest país oracles semblants als de Jeremies.
21. El rei Joiaquim, els seus oficials i els seus prohoms van sentir parlar d’aquestes profecies i el rei intentà de matar-lo, però Uriahu ho va saber, va tenir por i fugí a Egipte.
22. Llavors el rei Joiaquim va enviar a Egipte uns quants homes: Elnatan, fill d’Acbor, i d’altres.
23. Ells van agafar Uriahu i, des d’Egipte, el conduïren fins al rei Joiaquim. El rei el va fer matar i manà que llancessin el seu cadàver a la fossa comuna.