13. Ara, doncs, seguiu el bon camí, milloreu la vostra conducta, obeïu el Senyor, el vostre Déu, i ell es desdirà del càstig que ha anunciat contra vosal-tres.
14. Quant a mi, estic a les vostres mans. Feu de mi el que us sembli just i correcte.
15. Però sapigueu que, si em mateu, us feu responsables de la sang innocent que caurà damunt vostre i damunt aquesta ciutat i els seus habitants. Perquè ha estat realment el Senyor qui m’ha enviat a anunciar-vos tot el que us he dit.
16. Llavors els magistrats i tot el poble van replicar als sacerdots i als profetes:– Aquest home no mereix pena de mort. Ell ha parlat en nom del Senyor, el nostre Déu.
17. Es van aixecar després alguns dels ancians del país i digueren a l’assemblea del poble:
18. – Miquees de Morèixet, que era profeta en temps d’Ezequies, rei de Judà, va dir a tot el poble:»“Això diu el Senyor de l’univers:Sió serà un camp llaurat,Jerusalem, un munt de ruïnes,i la muntanya del temple,un recinte cobert de matolls.”
19. »¿El van fer morir Ezequies, rei de Judà, o els altres del poble? Més aviat van sentir respecte pel Senyor i el van apaivagar. I el Senyor es va desdir del càstig que havia anunciat contra ells. Ara, doncs, cometríem un gran crim i hauríem de pagar-lo.
20. Encara hi va haver un altre home que profetitzava en nom del Senyor: Uriahu, fill de Xemaiahu, de Quiriat-Jearim. Profetitzava contra aquesta ciutat i contra aquest país oracles semblants als de Jeremies.
21. El rei Joiaquim, els seus oficials i els seus prohoms van sentir parlar d’aquestes profecies i el rei intentà de matar-lo, però Uriahu ho va saber, va tenir por i fugí a Egipte.
22. Llavors el rei Joiaquim va enviar a Egipte uns quants homes: Elnatan, fill d’Acbor, i d’altres.
23. Ells van agafar Uriahu i, des d’Egipte, el conduïren fins al rei Joiaquim. El rei el va fer matar i manà que llancessin el seu cadàver a la fossa comuna.
24. Però Ahicam, fill de Xafan, protegia Jeremies perquè no caigués en mans de la gent que l’hauria mort.