25. »He sentit allò que diuen els profetes, com menteixen quan diuen, com si profetitzessin en nom meu: “He tingut un somni! He tingut un somni!”
26. Fins quan? És que aquests profetes pretenen d’anunciar la mentida i dir tan sols allò que els passa pel cap?
27. Amb els somnis que es conten els uns als altres, ¿es proposen que el meu poble oblidi el meu nom, com els seus pares l’oblidaren i es fiaren de Baal?
28. El profeta que tingui un somni, que expliqui el seu somni.Però si algú rep la meva paraula, que la transmeti fidelment.»Què té a veure la palla amb el gra?Ho dic jo, el Senyor.
29. La meva paraula és com el foc,com un mall que esmicola la roca.Ho dic jo, el Senyor.
30. »Estic contra els profetes que usurpen les meves paraules i se les passen l’un a l’altre. Ho dic jo, el Senyor.
31. Estic contra els profetes que tenen una llengua enganyadora a l’hora d’engegar oracles. Ho dic jo, el Senyor.
32. Estic contra els profetes que expliquen somnis falsos i desvien el meu poble amb les seves pretensions mentideres. Ho dic jo, el Senyor. Jo no els he enviat ni els he manat res, i ells no fan cap bé a aquest poble.»
33. «Quan un profeta o un sacerdot, o algú del poble, et pregunti: “Quin presagi del Senyor ens portes?”, digues-los: El presagi sou vosaltres mateixos, que sou per a mi una càrrega, i jo me la trauré del damunt. Ho dic jo, el Senyor.
34. Si un profeta o un sacerdot, o algú del poble, diu: “Presagi del Senyor”, li’n demanaré comptes, a ell i a la seva família.
35. Més aviat heu de dir-vos l’un a l’altre: “Què ha respost el Senyor? Què ha dit el Senyor?”
36. Però no parleu més de “presagi del Senyor”, perquè aquesta paraula es convertirà en una càrrega per a qui la pronuncia, ja que ha capgirat la paraula del Déu viu, el Senyor de l’univers, el nostre Déu.
37. »Als profetes, digueu-los: “Què t’ha respost el Senyor? Què t’ha dit el Senyor?”,
38. perquè, si parleu dels meus presagis, això us diu el Senyor: “Ja que vosaltres continueu parlant de presagis del Senyor, quan jo us havia dit que no en parléssiu més,
39. estic disposat a prendre-us com si fóssiu una càrrega i a llançar-vos lluny de mi, tant a vosaltres com aquesta ciutat que jo us vaig donar, a vosaltres i als vostres pares.
40. Caurà damunt vostre un oprobi etern, un deshonor perpetu que no serà mai oblidat.”»