1. El sacerdot Paixhur, fill d’Immer, s’encarregava de la vigilància al temple del Senyor. Quan va sentir que Jeremies profetitzava tot això,
2. va fer apallissar el profeta i el va lligar al cep que hi havia a la porta superior de Benjamí, la del temple del Senyor.
3. L’endemà, quan Paixhur va treure Jeremies del cep, aquest li va dir:– El Senyor ja no t’anomena Paixhur, sinó Magor-Missabib (que vol dir “terror de tot arreu”).
4. Això t’anuncia el Senyor: “Jo faig de tu un terror per a tu i per a tots els teus amics. Amb els teus propis ulls veuràs com cauen sota l’espasa dels enemics. Posaré tota la gent de Judà en mans del rei de Babilònia: en matarà alguns amb l’espasa i en deportarà d’altres a Babilònia.
5. Tota la riquesa d’aquesta ciutat, els seus béns i els objectes de valor, com també els tresors dels reis de Judà, tot ho posaré en mans dels seus enemics, perquè ho saquegin, ho prenguin i s’ho enduguin a Babilònia.
6. I tu, Paixhur, i tots els qui viuen a casa teva, anireu al captiveri. Arribaràs a Babilònia, allà moriràs, i allà t’enterraran, a tu i a tots els teus amics que has enganyat amb les teves profecies.”
7. Senyor, m’has seduïti m’he deixat seduir;has volgut forçar-mei te n’has sortit.He estat la riota de tothom,tot el dia es burlen de mi.
8. Sempre que parlo,haig de cridar i anunciar:«Violència, destrucció!»M’has adreçat la teva paraula,i tot el dia m’insulten i m’ultratgen.
9. Si em dic: «No hi pensaré més,no anunciaré la paraulaen el seu nom»,llavors ella es torna dintre meucom un foc devoradortancat en el meu cos:he provat d’apagar-lo i no he pogut.
10. En sento molts que mormolen:«Aquest és “Terror de tot arreu”.Denuncieu-lo, i nosaltrestambé el denunciarem.»Tots els meus millors amicsesperen que ensopegui:«Qui sap si es deixarà enganyari el podrem fer caure,i prendrem revenja d’ell.»