6. A les carenes, els ases salvatgesensumen l’aire com els xacals,i se’ls entela la miradaperquè ja no hi ha més pasturatge.
7. Les nostres culpes ens acusen,però tu, Senyor,actua com escau al teu nom!Són moltes les nostres infidelitats,hem pecat contra tu.
8. Esperança d’Israel,salvador en temps d’infortuni,per què hauries de sercom un foraster en el país,com un vianantque s’atura a passar la nit?
9. Per què et comportescom un home esgotat,com un guerrer incapaç de salvar,quan tu, Senyor, ets enmig nostre,i nosaltres portem el teu nom?No ens abandonis!
10. Això diu el Senyorparlant d’aquest poble:«Cert, els agrada d’anar d’ací d’allà,els seus peus no es deturen.Per això el Senyorno es complau en ells:ara es recorda de les seves culpes,els demana comptes dels seus pecats.»
11. El Senyor em digué:– No intercedeixis a favor d’aquest poble, no demanis el seu bé.
12. Encara que dejunin, no escoltaré el seu clam. Encara que em presentin holocaustos i ofrenes, no m’hi complauré. Els consumiré amb l’espasa, amb la fam i amb la pesta.
13. Jo vaig replicar:– Ah, Senyor Déu! Els profetes, valent-se del teu nom, diuen a la gent: “No veureu l’espasa ni tastareu la fam; us donaré una pau perdurable en aquest país.”
14. El Senyor em respongué:– Aquests profetes es valen del meu nom per a profetitzar mentides: jo no els he pas enviat, ni els he encarregat res, ni tan sols els he parlat. Les seves visions són falses: us profetitzen superxeries, falòrnies i impostures, que ells mateixos s’inventen.
15. Per això, aquest és el missatge del Senyor contra aquells profetes: “Parlen en nom meu, quan jo no els he pas enviat, i diuen que no hi haurà guerra ni fam en aquest país. Doncs que sàpiguen aquests profetes que l’espasa els consumirà,