16. i el poble a qui ells profetitzen, amb les dones i els fills i les filles, seran tots llançats per les places de Jerusalem, víctimes de la fam i de l’espasa, i no hi haurà qui els enterri. Jo faré caure damunt d’ells la seva pròpia maldat.”
17. »Tu entona davant d’ells aquesta complanta:»“Que es fonguin en llàgrimesels meus ulls,de nit i de dia,que no s’estiguin de plorar:un gran desastre desfà el meu poble,un cop dolorosíssim.
18. Si surto al campveig les víctimes de l’espasa;si entro a la ciutatveig els qui moren de fam.Profetes i sacerdotsvan errants pel paíssense comprendre què passa.
19. Per ventura has rebutjat Judà?¿És que sents repugnància per Sió?Per què ens fereixes tan greumentque no tenim cura?Esperàvem la pau, i res no va bé;esperàvem el remei,i tot són alarmes.”
20. Senyor, reconeixemles nostres maldatsi les culpes dels nostres pares:contra tu tots hem pecat.
21. Per amor del teu nom,no ens menyspreïs,no deshonris el tron de la teva glòria.Recorda’t de l’aliança amb nosaltres,no l’anul·lis.
22. Per ventura els ídols estúpidsdels paganspoden fer caure la pluja?¿És el cel qui dóna els ruixats?¿No ets tu el Senyor, el nostre Déu?Nosaltres esperem en tu,perquè tot això ets tu qui ho fa.