16. i el poble a qui ells profetitzen, amb les dones i els fills i les filles, seran tots llançats per les places de Jerusalem, víctimes de la fam i de l’espasa, i no hi haurà qui els enterri. Jo faré caure damunt d’ells la seva pròpia maldat.”
17. »Tu entona davant d’ells aquesta complanta:»“Que es fonguin en llàgrimesels meus ulls,de nit i de dia,que no s’estiguin de plorar:un gran desastre desfà el meu poble,un cop dolorosíssim.
18. Si surto al campveig les víctimes de l’espasa;si entro a la ciutatveig els qui moren de fam.Profetes i sacerdotsvan errants pel paíssense comprendre què passa.
19. Per ventura has rebutjat Judà?¿És que sents repugnància per Sió?Per què ens fereixes tan greumentque no tenim cura?Esperàvem la pau, i res no va bé;esperàvem el remei,i tot són alarmes.”