1. Paraula que el Senyor va comunicar a Jeremies amb motiu de la secada:
2. La terra de Judà està de dol,defalleixen els portals de les ciutats,la gent es plany arreu del país,puja el clam de Jerusalem.
3. Els amos envien els criatsa buscar aigua;van a les cisternes i no en troben,tornen amb les gerres buides;es cobreixen el capconfosos i humiliats.
4. La terra està clivelladaperquè no ha plogut en el país,i els pagesos, decebuts,també es cobreixen el cap.
5. Fins la cérvola abandonales seves cries en ple camp,perquè no hi ha gens d’herba.
6. A les carenes, els ases salvatgesensumen l’aire com els xacals,i se’ls entela la miradaperquè ja no hi ha més pasturatge.
7. Les nostres culpes ens acusen,però tu, Senyor,actua com escau al teu nom!Són moltes les nostres infidelitats,hem pecat contra tu.
8. Esperança d’Israel,salvador en temps d’infortuni,per què hauries de sercom un foraster en el país,com un vianantque s’atura a passar la nit?
9. Per què et comportescom un home esgotat,com un guerrer incapaç de salvar,quan tu, Senyor, ets enmig nostre,i nosaltres portem el teu nom?No ens abandonis!
10. Això diu el Senyorparlant d’aquest poble:«Cert, els agrada d’anar d’ací d’allà,els seus peus no es deturen.Per això el Senyorno es complau en ells:ara es recorda de les seves culpes,els demana comptes dels seus pecats.»
11. El Senyor em digué:– No intercedeixis a favor d’aquest poble, no demanis el seu bé.