1. El Senyor m’ordenà això:– Vés, compra’t un cenyidor de lli i posa-te’l, nou encara, sense rentar.
2. Tal com el Senyor m’ordenava, em vaig comprar el cenyidor i me’l vaig posar.
3. Després el Senyor em va comunicar la seva paraula per segona vegada. Em digué:
4. – Vés-te’n ara al riu Eufrates, treu-te el cenyidor que et vas comprar i amaga’l dins una escletxa de la roca.
5. Hi vaig anar i el vaig amagar, tal com m’havia ordenat el Senyor.
6. Passats molts dies, el Senyor em va dir:– Vés a l’Eufrates i recull el cenyidor que hi havies amagat per ordre meva.
7. Vaig anar-hi, vaig excavar i vaig treure el cenyidor del lloc on l’havia amagat, però el cenyidor s’havia podrit, no era bo per a res.
8. Llavors el Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué:
9. – Això us fa saber el Senyor: D’aquesta manera podriré l’orgull de Judà i el gran orgull de Jerusalem.
10. Aquest poble malvat que no vol fer cas de les meves paraules, que es deixa guiar pel seu cor obstinat i va darrere els déus estrangers, els venera i els adora, acabarà com aquest cenyidor, que ja no és bo per a res.
11. Com un cenyidor s’estreny a la cintura de l’home, jo em vaig unir estretament a la casa d’Israel i a la casa de Judà. Ho dic jo, el Senyor. Volia que fossin el meu poble i que per ells jo tingués anomenada, glòria i honor. Però ells no m’han escoltat.
12. »Digues-los també: “Això us fa saber el Senyor, Déu d’Israel: Els bots són per a omplir-los de vi.” Ells et respondran: “Ja ho sabíem, que els bots són per a omplir-los de vi.”
13. Però tu replica: “Això us fa saber el Senyor: Jo embriagaré tots els habitants d’aquest país: els reis que seuen al tron de David, els sacerdots i els profetes, i fins al darrer dels habitants de Jerusalem.