8. Però ells no m’han escoltat ni m’han obeït: s’han deixat guiar pel seu cor obstinat i pervers. Per això he fet caure damunt d’ells les amenaces d’aquella aliança que jo havia manat d’observar, però ells no l’han observada.”
9. El Senyor em digué encara:– La gent de Judà i els habitants de Jerusalem han tramat un complot.
10. Han tornat als pecats dels seus avantpassats, que no volien escoltar les meves prescripcions: han anat darrere altres déus i els han adorat. El poble d’Israel i el de Judà han trencat l’aliança que jo havia fet amb els seus pares.
11. »Per això el Senyor diu: Faré caure damunt d’ells unes calamitats que no podran evitar. Em cridaran, però no els escoltaré.
12. Ni que les ciutats de Judà i els habitants de Jerusalem anessin a demanar ajut als déus que ells honoren cremant-los ofrenes, aquests déus no els podran salvar a l’hora del desastre.
13. »Els teus déus, poble de Judà, són tants com les teves ciutats, i els altars on cremes ofrenes als ídols vergonyosos són tants com els carrers de Jerusalem.
14. »I tu, Jeremies, no intercedeixis més a favor d’aquest poble, no insisteixis amb súpliques i clams, perquè jo no escoltaré quan m’invocaran a l’hora del desastre.
15. «Què hi ve a fer, l’estimada,al meu temple,si tanta gent comet maldats?Ja es poden endurles carns immolades!No t’alegraràs pasquan t’assaltin els desastres!
16. El Senyor t’anomenavaolivera verda de fruits bonics,però ara, amb gran estrèpit,ha calat foc al teu fullatgei s’han esqueixat les teves branques.