7. Perquè el dia que vaig fer sortir els vostres pares del país d’Egipte, els vaig conjurar que escoltessin la meva veu, i els ho he repetit cada dia fins avui.
8. Però ells no m’han escoltat ni m’han obeït: s’han deixat guiar pel seu cor obstinat i pervers. Per això he fet caure damunt d’ells les amenaces d’aquella aliança que jo havia manat d’observar, però ells no l’han observada.”
9. El Senyor em digué encara:– La gent de Judà i els habitants de Jerusalem han tramat un complot.
10. Han tornat als pecats dels seus avantpassats, que no volien escoltar les meves prescripcions: han anat darrere altres déus i els han adorat. El poble d’Israel i el de Judà han trencat l’aliança que jo havia fet amb els seus pares.
11. »Per això el Senyor diu: Faré caure damunt d’ells unes calamitats que no podran evitar. Em cridaran, però no els escoltaré.
12. Ni que les ciutats de Judà i els habitants de Jerusalem anessin a demanar ajut als déus que ells honoren cremant-los ofrenes, aquests déus no els podran salvar a l’hora del desastre.
13. »Els teus déus, poble de Judà, són tants com les teves ciutats, i els altars on cremes ofrenes als ídols vergonyosos són tants com els carrers de Jerusalem.
14. »I tu, Jeremies, no intercedeixis més a favor d’aquest poble, no insisteixis amb súpliques i clams, perquè jo no escoltaré quan m’invocaran a l’hora del desastre.
15. «Què hi ve a fer, l’estimada,al meu temple,si tanta gent comet maldats?Ja es poden endurles carns immolades!No t’alegraràs pasquan t’assaltin els desastres!
16. El Senyor t’anomenavaolivera verda de fruits bonics,però ara, amb gran estrèpit,ha calat foc al teu fullatgei s’han esqueixat les teves branques.
17. »El Senyor de l’univers, que t’havia plantat, ha decretat la teva desgràcia, pel mal que han comès el poble d’Israel i el de Judà: han provocat la meva indignació cremant ofrenes a Baal.»
18. El Senyor m’ha advertiti jo ho he comprès.Tu, Senyor, m’has fet veureles seves maquinacions.
19. Jo era un anyell mansoi,que porten a matar;no sabia que tramaven planscontra mi i deien:«Destruïm l’arbre amb el seu fruit,arrenquem-lo de la terra dels viventsi que s’oblidinfins i tot del seu nom!»
20. Senyor de l’univers,que judiques amb rectitudi penetres l’interior dels homes:fes que pugui veurecom els demanes comptes,ja que he confiat a tu la meva causa.
21. Per això el Senyor de l’univers parla a la gent d’Anatot, que es proposen de matar-me i em diuen: «No profetitzis en nom del Senyor si no vols morir a les nostres mans.»