15. «Què hi ve a fer, l’estimada,al meu temple,si tanta gent comet maldats?Ja es poden endurles carns immolades!No t’alegraràs pasquan t’assaltin els desastres!
16. El Senyor t’anomenavaolivera verda de fruits bonics,però ara, amb gran estrèpit,ha calat foc al teu fullatgei s’han esqueixat les teves branques.
17. »El Senyor de l’univers, que t’havia plantat, ha decretat la teva desgràcia, pel mal que han comès el poble d’Israel i el de Judà: han provocat la meva indignació cremant ofrenes a Baal.»
18. El Senyor m’ha advertiti jo ho he comprès.Tu, Senyor, m’has fet veureles seves maquinacions.
19. Jo era un anyell mansoi,que porten a matar;no sabia que tramaven planscontra mi i deien:«Destruïm l’arbre amb el seu fruit,arrenquem-lo de la terra dels viventsi que s’oblidinfins i tot del seu nom!»
20. Senyor de l’univers,que judiques amb rectitudi penetres l’interior dels homes:fes que pugui veurecom els demanes comptes,ja que he confiat a tu la meva causa.
21. Per això el Senyor de l’univers parla a la gent d’Anatot, que es proposen de matar-me i em diuen: «No profetitzis en nom del Senyor si no vols morir a les nostres mans.»
22. Això diu el Senyor de l’univers: «Jo els en demanaré comptes: els homes joves moriran a la guerra, i els seus fills i filles moriran de fam.
23. No se’n salvarà ni un, perquè, a l’hora de passar comptes, faré caure la desgràcia sobre la gent d’Anatot.»