17. La maldat abrusa com el focquan consumeix espines i esbarzers,quan arbora l’espessor del bosci s’enlaira en columnes de fum.
18. L’ardor del Senyor de l’universabrusa el país;el poble és consumit pel foc.Ningú no té entranyes per a ningú:
19. tallen a la dreta i encara tenen fam,devoren a l’esquerrai no en tenen prou.La carn que mengen és el propi braç:
20. Manassès devora Efraïm,i Efraïm, Manassès;i tots dos s’uneixen contra Judà.Però, amb tot, no s’ha calmatla indignació del Senyor,i la seva mà continua amenaçant.