13. És a mi, el Senyor de l’univers,que heu de reconèixer com a sant.Davant meu heu de témer i tremolar!
14. Jo sóc el santuari,però també pedra d’ensopeci roc que fa caureles dues cases d’Israel.Sóc un parany i una trampaper als qui viuen a Jerusalem.
15. Molts hi ensopegaran,cauran i es faran mal,quedaran agafats a la trampai no en sortiran.
16. Clou el documentamb l’ensenyament que conté;que el guardin segellatels meus deixebles.
17. Confiaré en el Senyor,que amaga la mirada al casal de Jacob,i esperaré en ell.
18. Aquí ens teniu, a mi i els fillsque el Senyor m’ha donat:som, enmig d’Israel,senyals i presagisque vénen del Senyor de l’univers,el qui resideix a la muntanya de Sió.
19. La gent us dirà:«Consulteu els nigromantsi els endevins,que parlen entre dents i xiuxiuegen.¿És que un poble no té dreta consultar els seus déus,els seus morts,en benefici dels vius?»
20. Però vosaltres heu de pensaren l’ensenyamentd’aquell documentquan algú parli en contradel que ara us dic.Aquell qui no veu l’albada
21. haurà de travessar el país,atuït i famolenc.Exasperat de tanta fam,maleirà el seu rei i el seu Déu.Llavors mirarà cap al cel
22. i després mirarà cap a la terra:arreu veurà dissort i tenebra,obscuritat i angoixa;la foscor el perseguirà.