6. ‘Ataquem Judà, fem-li por! Que es passi al nostre bàndol, i hi posarem per rei el fill de Tabal.’
7. Però el Senyor Déu et fa saber que aquests plans no es compliran ni ara ni mai:
8-9. »Ressín és rei de Damasc i prou,i Damasc és tan solscapital dels arameus;el fill de Remaliahués rei de Samaria i prou,i Samaria és tan solscapital d’Efraïm.D’aquí a seixanta-cinc anys,Efraïm no existirà com a poble.Si no teniu fe,no us podreu mantenir ferms.”
10. Després el Senyor va comunicar un altre missatge al rei Acaz:
11. – Demana un senyal al Senyor, el teu Déu: tria si el vols al fons del país dels morts o ben alt en el cel.
12. Però Acaz va respondre:– No en demanaré cap: no vull posar a prova el Senyor.
13. Aleshores Isaïes digué:– Escolteu-me, descendents de David: ¿No en teniu prou d’acabar la paciència dels homes, que voleu acabar també la del meu Déu?
14. Doncs ara el Senyor mateix us donarà un senyal: la noia que ha d’infantar tindrà un fill, i li posarà el nom d’Emmanuel (que vol dir: “Déu amb nosaltres”).
15. El noi menjarà mel i mató així que sàpiga rebutjar el mal i escollir el bé.