5. Els arameus i les tropes efraïmites de Pècah volen la teva ruïna. Han dit:
6. ‘Ataquem Judà, fem-li por! Que es passi al nostre bàndol, i hi posarem per rei el fill de Tabal.’
7. Però el Senyor Déu et fa saber que aquests plans no es compliran ni ara ni mai:
8-9. »Ressín és rei de Damasc i prou,i Damasc és tan solscapital dels arameus;el fill de Remaliahués rei de Samaria i prou,i Samaria és tan solscapital d’Efraïm.D’aquí a seixanta-cinc anys,Efraïm no existirà com a poble.Si no teniu fe,no us podreu mantenir ferms.”
10. Després el Senyor va comunicar un altre missatge al rei Acaz:
11. – Demana un senyal al Senyor, el teu Déu: tria si el vols al fons del país dels morts o ben alt en el cel.
12. Però Acaz va respondre:– No en demanaré cap: no vull posar a prova el Senyor.
13. Aleshores Isaïes digué:– Escolteu-me, descendents de David: ¿No en teniu prou d’acabar la paciència dels homes, que voleu acabar també la del meu Déu?
14. Doncs ara el Senyor mateix us donarà un senyal: la noia que ha d’infantar tindrà un fill, i li posarà el nom d’Emmanuel (que vol dir: “Déu amb nosaltres”).
15. El noi menjarà mel i mató així que sàpiga rebutjar el mal i escollir el bé.
16. Perquè, abans que sigui capaç de destriar el bé del mal, les terres d’aquests dos reis que et fan tanta basarda hauran estat abandonades.
17. Damunt de tu i del teu poble, i damunt de tota la teva família, el Senyor farà venir uns dies com no se n’havien vist mai de semblants des del temps que Efraïm es va separar de Judà: vindrà el rei d’Assíria.
18. Aquell dia,el Senyor farà un xiuleta les mosques dels canals del Nili a les abelles del país d’Assíria.
19. Totes acudiran i es posarana les fondalades dels torrents,a les escletxes de les roques,per tots els matollsi per tots els abeuradors.