1. En temps d’Acaz, rei de Judà, que era fill de Jotam i nét d’Ozies, Ressín, rei dels arameus, i Pècah, rei d’Israel, fill de Remaliahu, van pujar a Jerusalem per atacar-la, però no la pogueren conquerir.
2. Quan arribà al palau de David la nova que els arameus acampaven a Efraïm, el cor del rei i del seu poble s’estremí, com s’estremeixen els arbres del bosc quan bufa la ventada.
3. Aleshores el Senyor va dir a Isaïes:– Vés amb el teu fill Xear-Jaixub (que vol dir: “Una resta tornarà”) a trobar Acaz, a l’extrem del canal de la bassa de dalt, pel camí del camp dels Rentadors,
4. i digues-li: “No perdis la calma, no tinguis por, no et deixis intimidar per la fúria dels arameus de Ressín i la fúria del fill de Remaliahu: és tan sols la fumarada de dos caps de tió.
5. Els arameus i les tropes efraïmites de Pècah volen la teva ruïna. Han dit:
6. ‘Ataquem Judà, fem-li por! Que es passi al nostre bàndol, i hi posarem per rei el fill de Tabal.’
7. Però el Senyor Déu et fa saber que aquests plans no es compliran ni ara ni mai:
8-9. »Ressín és rei de Damasc i prou,i Damasc és tan solscapital dels arameus;el fill de Remaliahués rei de Samaria i prou,i Samaria és tan solscapital d’Efraïm.D’aquí a seixanta-cinc anys,Efraïm no existirà com a poble.Si no teniu fe,no us podreu mantenir ferms.”
10. Després el Senyor va comunicar un altre missatge al rei Acaz:
11. – Demana un senyal al Senyor, el teu Déu: tria si el vols al fons del país dels morts o ben alt en el cel.
12. Però Acaz va respondre:– No en demanaré cap: no vull posar a prova el Senyor.
13. Aleshores Isaïes digué:– Escolteu-me, descendents de David: ¿No en teniu prou d’acabar la paciència dels homes, que voleu acabar també la del meu Déu?
14. Doncs ara el Senyor mateix us donarà un senyal: la noia que ha d’infantar tindrà un fill, i li posarà el nom d’Emmanuel (que vol dir: “Déu amb nosaltres”).