2. Uns serafins l’assistien. Cada un tenia sis ales: dues per a cobrir-se la cara, dues per a cobrir-se els peus i dues per a volar.
3. Cridaven l’un a l’altre:– Sant, sant, sant és el Senyor de l’univers, tota la terra és plena de la seva glòria.
4. El ressò d’aquell crit feia tremolar els brancals de les portes, i el santuari s’omplia de fum.
5. Jo vaig dir:– Ai de mi! Estic perdut!Jo, que sóc un home de llavis impursi visc enmig d’un poblede llavis impurs,he vist amb els meus ulls el Rei,el Senyor de l’univers!
6. Aleshores volà cap a mi un dels serafins duent a la mà una brasa que havia pres amb uns molls de damunt l’altar.
7. Em va tocar la boca i digué:– Ara que això ha tocatels teus llavis,ha desaparegut la teva culpa,ha estat esborrat el teu pecat.
8. Després vaig sentir la veu del Senyor que deia:– Qui hi enviaré?Qui ens hi anirà?Li vaig respondre:– Aquí em tens. Envia-m’hi.